© Tarrús Oftalmòlegs 2021
Cataractes
Una cataracta és l’opacitat del clar de l’ull que comporta la pèrdua gradual de transparència del cristal·lí. En aquest procés, el cristal·lí perd la seva flexibilitat, augmenta i s’entela de forma natural, produint una reducció progressiva de la visió. És un problema molt freqüent en pacients de més de vuitanta anys: n’afecta fins a un 80%.
El seu tractament és quirúrgic amb anestèsia local tòpica. No requereix l’ingrés del pacient. El procés consisteix en l’extracció del cristal·lí opac per canviar-lo per una lent intraocular transparent
Si durant el procés es conserva correctament la retina del pacient, obtindrem una restitució visual completa.
Les característiques de la lent implantada són variables: des de lents simples monofocals a lents més sofisticades (prèmium o multifocals) que corregeixen l’astigmatisme, la presbícia o ambdues.
Cirurgia Oculoplàstica
Pràctica quirúrgica orientada al tractament de malalties de l’òrbita, les vies lacrimals, les parpelles i la patologia de l’àrea periocular.
L’oftalmòleg oculoplàstic resol el problema estètic o funcional de la parpella, de l’òrbita o de la via lacrimal.
Oftalmologia general i refracció
L’oftalmologia general té com a objectiu orientar la patologia ocular del pacient en la primera visita.Durant aquest reconeixement inicial, l’oftalmòleg i el seu equip duen a terme una exploració oftalmològica completa que inclou un estudi de l’agudesa visual, de l’agudesa estereòptica, de la motilitat ocular, de l’estat de les parpelles i del fons de l’ull, aixó¡í com del segment anterior. A més, es realitza un test de colors, es pren la pressió intraocular i es comprova la correcció òptica.
Oftalmologia pediàtrica i estrabisme
L’objectiu de l’oftalmologia pediàtrica és el control del normal desenvolupament ocular i el diagnòstic de les patologies ocular de l’infant. Contempla des dels defectes de refracció més comuns com la miopia, la hipermetropia i l’estrabisme, fins a l’ambliopia (també conegut com a ull gandul), la cataracta congènita, les malformacions o les al·lèrgies oculars.
Cirurgia refractiva amb làser Excímer
La cirurgia refractiva és un conjunt de procediments oftalmològics que tenen com a objectiu corregir els defectes refractius, com la miopia, la hipermetropia, l’astigmatisme i la presbícia o vista cansada. És una tècnica basada en la precisió i la seguretat plenament consolidada per aconseguir una bona qualitat visual i evitar la dependència de les ulleres o de les lents de contacte.
La tècnica més habitual en la cirurgia refractiva és el LASIK. Aquest mètode consisteix a utilitzar el làser Excímer per sota de la fina làmina superficial de la còrnia, d’aproximadament 130 micres de gruix, per a fer-ne un remodelat òptic. El LASIK és un procediment útil i segur, que permet una ràpida recuperació (tan sols unes hores) en intervencions per corregir la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme.
Glaucoma
El glaucoma és un grup d’afeccions oculars que afecten el nervi òptic. En la majoria de casos, el sistema de drenatge del líquid interior de l’ull s’obstrueix i el fluid intraocular, que no és drenat correctament, s’acumula a l’interior de l’ull. Aquesta concentració de líquid causa un augment de la pressió intraocular i aquesta, amb el temps, pot afectar el nervi òptic, arribant a provocar la pèrdua progressiva de la visió. El diagnòstic del glaucoma es realitza a través de registres de la pressió intraocular, campimetries computeritzades i tomografies (OCT) del nervi òptic.
El tractament sol ser tòpic, per mitjà de l’administració de col·liris hipotensors oculars. En cas de no ser suficient, es pot optar per un tractament quirúrgic.
Retina/Vitri mèdica i quirúrgica
El retinòleg tracta les malalties retinianes, és a dir, les que afecten la retina. Les més freqüents i greus són la retinopatia diabètica, la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), el despreniment de retina i les membranes epiretinals.
Oftalmopatia tiroïdal
L’orbitopatía tiroidal és un trastorn immunològic que afecta el funcionament de la glàndula tiroide i dels components orbitals (greix i músculs orbitaris), de forma conjunta o per separat. Es produeix un augment del volum dels músculs extraoculars i del greix orbital, provocant proptosis o exoftàlmia (ulls sortits) amb inflamació ocular i periocular, i amb retracció de les parpelles superiors.
Neuroftalmologia
La neuroftalmologia és la subespecialitat dins del camp de l’oftalmologia que estudia les anomalies i les disfuncions neurològiques de l’ull. Les més comunes són les paràlisis oculomotores, les diplopies (o visió doble), així com les anomalies de la pupil·la i del nervi òptic.
Estètica i rejoveniment oculofacial
Actualment, és freqüent sotmetre’s a un rejoveniment periocular. Els més populars són els que es realitzen a través de tractament amb toxina botulínica i amb fillers de les arrugues d’expressió, pròpies de l’edat.