L’aberrometria és una prova que permet analitzar les propietats òptiques de la còrnia a partir de la seva morfologia. Aquest estudi, que detecta aberracions corneals, té múltiples usos en l’oftalmologia: l’estudi de la qualitat òptica de la còrnia normal i patològica, l’elecció de lents intraoculars en funció de l’aberració esfèrica corneal i l’aplicació de tractaments personalitzats, com el làser Excímer, entre d’altres

El resultat d’aquest estudi és el mapa aberromètric, que permet dissenyar un mapa d’ablació personalitzat. Aquest s’utilitza en una plataforma de làser Excímer per corregir les aberracions d’alt ordre del pacient i per millorar la qualitat visual després de la cirurgia refractiva corneal.

L’angiografia és una prova radiològica diagnòstica que permet obtenir informació sobre l’estat dels vasos sanguinis. En el cas de l’oftalmologia, l’angiografia amb injecció de colorant de fluoresceïna sòdica per via endovenosa, permet avaluar els punts de fuita del fluid en l’espai retinal, en el nervi òptic o en l’iris. És una tècnica àmpliament utilitzada en el passat per al seguiment de la retinopatia diabètica, però que avui en dia ha quedat en gran part relegada per les modernes màquines d’OCT. Tot i això, encara s’utilitza en la recerca d’àrees d’isquemia perifèriques o en el ressalt del nervi òptic en algunes neuritis. L’angiografia amb fluoresceïna consisteix a realitzar fotografies seriades de la retina, aplicant una sèrie de filtres de color, poc després d’injectar colorant per la vena del braç.

La biometria ocular permet mesurar la longitud axial a través del biòmetre òptic, també conegut com a IOL Màster. La longitud axial és la distància anteroposterior que va des del vèrtex corneal fins al centre de la màcula en la retina, al llarg de l’eix visual. És fonamental determinar la longitud axial sempre que es calculi una lent intraocular després d’haver eliminat un element òptic de l’ull mitjançant cirurgia (com per exemple el cristal·lí).

La traducció refractiva d’un error en el càlcul de la longitud axial és significativa, especialment quan la tendència de la cirurgia del cristal·lí és aconseguir l’emetropia, és a dir, permetre al pacient prescindir de les ulleres.

Mitjançant una tècnica de no contacte, l’IOL Màster realitza nombrosos mesuraments amb un sistema òptic anomenat interferometria de coherència òptica. Aquest procediment mesura l’eix anteroposterior de l’ull coincident amb l’eix visual i, al mateix temps, mesura simultàniament la queratometria (la potència en diòptries de la còrnia). El resultat ens permet escollit la potència adequada de la lent intraocular a implantar.

Per a realitzar la biometria ocular s’utiliza un equip d’alta precisió que envia un senyal làser per captar les mesures. No es necessiten gotes de dilatació ni anestèsia de preparació per aquest examen.

La biometria ultrasònica s’utilitzava abans de l’aparició de la biometria òptica, també coneguda com a sistema làser, per fer els mesuraments previs a la cirurgia de cataractes. Aquesta tècnica és una prova oftalmològica que mesura l’eix anteroposterior de l’ull a través d’un transductor d’ultrasons. Permet conèixer la distància anteroposterior de l’ull i calcular la potència de la lent intraocular que cal implantar. Actualment, la biometria ultrasònica només s’utilitza quan el sistema làser no es pot realitzar. Per exemple, en casos de cataractes hipermadures o d’alteracions de la transparència corneal.

Aquesta prova requereix la instal·lació prèvia de gotes anestèsiques.

La campimetria computeritzada és un examen que permet valorar les alteracions del camp visual del pacient. Més concretament, permet analitzar la porció d’espai perifèric i central que és capaç de captar l’ull mentre està enfocat en un punt central.

Aquest examen permet detectar qualsevol tipologia de pèrdua de visió perifèrica o central. També permet obtenir un mapa imprès que ajuda a orientar el diagnòstic de certes patologies, com poden ser el glaucoma, les lesions neurològiques de la via òptica o altres malalties de la retina. A més, la campimetria computeritzada compara les dades per confirmar l’estabilitat, el guany o la pèrdua de la visió del pacient.

Durant la prova, el pacient roman assegut davant del campímetre amb un ull tapat mentre l’examinador li demana que indiqui, fent servir el polsador, cada vegada que vegi un punt lluminós. Aquest punt de llum és intermitent, té diferents intensitats i apareix en diferents zones del camp visual de forma calculada segons l’ull estudiat. En la campimetria computeritzada els dos ulls s’examinen de forma separada i independent, cadascun amb la seva graduació correcta. Un cop realitzada la prova amb el primer ull, es realitzarà amb el segon. Finalment s’imprimeixen els resultats obtinguts.

La prova és totalment indolora i no presenta contraindicacions. No requereix cap preparació prèvia ni l’ús de gotes per part del pacient. La seva durada és de 3-4 minuts per ull, gràcies als nous programes Faster.

L’ecografia ocular permet valorar el segment posterior de l’ull a través d’un sistema d’ultrasons. S’utilitza especialment quan no és possible la visualització directa amb l’oftalmoscopi a causa de la baixa transparència dels mitjans. Per exemple en les cataractes hipermadures o en les hemorràgies del vitri.

El làser d’Argó s’utilitza en oftalmologia per produir, de manera intencionada, una microcremada terapèutica a la capa més profunda de la retina d’una àrea concreta de l’ull. El làser és un feix de llum especial que s’enfoca de manera molt precisa en un punt de la retina. La seva aplicació permet coagular els vasos sanguinis anormals, reparar esquinçaments a la retina o destruir teixits anormals que afecten la capacitat visual. La finalitat d’aquest procediment terapèutic és tractar diverses malalties oculars mitjançant la destrucció de zones isquèmiques (amb falta d’oxigen), exsudatives (dipòsits de líquid anormals), proliferatives (amb proliferació de nous vasos sanguinis), tumorals o trencaments (esquinç o estrip) de la retina.

El làser YAG és un làser fotodisruptiu, és a dir no tèrmic, que permet incidir sobre els teixits intraoculars i extraoculars. Aquest procediment està indicat en el tractament del glaucoma agut d’angle tancat o en la profilaxi de l’angle estret, també coneguda com a iridotomia. També s’utilitza per realitzar capsulotomies, anomenades popularment neteges de la lent intraocular, després de la cirurgia de cataracta.

El làser Excímer permet dur a terme les tècniques refractives anomenades LASIK, LASEK i PRK. Aquest tipus de làser modela la còrnia per reduir-ne la quantitat de diòptries. Després de l’aplicació d’unes gotes d’anestèsia, es crea i s’aixeca una fina capa de la còrnia mitjançant el microqueratom o el làser de femtosegon. Tot seguit es remodela el perfil corneal per reduir les diòptries.

La paquimetria corneal central permet mesurar el gruix de la còrnia en la seva àrea central, mitjançant ultrasons o OCT. Aquesta dada que s’obté és molt important per planificar la cirurgia refractiva làser o per al seguiment de l’edema corneal d’algunes distròfies de la còrnia.

La retinografia és una prova diagnòstica que consisteix en la realització d’una o més fotografies en color del fons de l’ull. L’objectiu d’aquest examen és controlar l’evolució de determinades malalties oculars retinianes, especialment la retinopatia diabètica, el glaucoma i les lesions del pol posterior ocular.

La Tomografia Òptica de Coherència és una tècnica diagnòstica senzilla i no invasiva que té com a objectiu analitzar les estructures de la retina i del segment anterior. Aquesta tècnica permet realitzar paquimetries corneals, estudis de l’angle de la cambra interior, valoracions del nervi òptic en glaucoma i el diagnòstic i seguiment de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE).

La topografia corneal és una prova assistida per ordinador que permet l’estudi de la morfologia corneal. S’utilitza en l’estudi previ a la cirurgia refractiva, en l’adaptació de les lents de contacte, i en el diagnòstic i seguiment de malalties corneals, especialment el queratocon.